Les Ecoxarxes són comunitats d’intercanvi que utilitzen una moneda social gestionada per Internet en pro d’un consum més sostenible
De gent que neda a contracorrent sempre n’hi ha hagut. Però és quan les coses van maldades que la resta se’ls mira i es pregunta si, potser, no són ells mateixos els que han estat nedant en la direcció equivocada.
“A bona hora” és el nom de l’Ecoxarxa del Bages. La formen una comunitat de persones de la comarca i rodalia que han decidit replantejar-se el seu paper com a consumidors, en pro d’unes relacions econòmiques més justes i sostenibles. Ho han fet gràcies a un espai a Internet d’intercanvi de béns i serveis que ofereix la plataforma virtual CES (Comunity Exchange System). L’única cosa virtual, però, és la pàgina web i la moneda social que gestionen, perquè els productes intercanviats són els mateixos que comprem amb euros cada dia: una cistella de verdures, una sessió amb el psicòleg, reparacions de vehicles i, fins i tot, una reforma al pis.
El funcionament és senzill. Els intercanvis poden ser directes, però el més freqüent és utilitzar la moneda social: l’hora (ℏ). Com el seu nom indica, una unitat de la moneda (1ℏ) equival a una hora de treball, però pot variar força depenent de cada feina i, sobretot, del material emprat. Cada persona pot obtenir hores oferint un servei a altres membres de l’Ecoxarxa, i gastar-les beneficiant-se d’allò que li interessi. Posem un exemple: l’Esteve dóna classes d’informàtica a l’Amàlia, i guanya 1ℏ. Aleshores, l’Esteve gasta 0,6 hores comprant mig quilo de carn (1,2 hores el quilo) a la Sara. Encara li queden 0,4 hores, que pot seguir gastant o esperar a guanyar-ne de nou per comprar altres productes que li interessin.
Les primeres 50ℏ es poden obtenir comprant-les amb euros, a 10€ l’hora. Però no més. Aquests euros queden a disposició de la xarxa per finançar inversions productives decidides en assemblea.
Tot va començar amb els Mercats de l’Estraperlo, trobades que organitzava un grup de persones per comercialitzar productes ecològics i de proximitat. Però aquestes trobades solien anar més enllà del simple esperit comercial; els participants compartien conviccions. Era freqüent organitzar xerrades sobre formes de vida sostenible. En una, celebrada a Artés, es va parlar de la moneda social, i membres d’altres Ecoxarxes de Catalunya ja en funcionalment van explicar la seva experiència. A algunes persones els va semblar una bona idea, i van començar a reunir-se per tal d’engegar una Ecoxarxa a la comarca. La idea va prosperar i avui encara continua creixent.
Queralt Jorba és una usuària entusiasta de l’Ecoxarxa del Bages. Amb la moneda social ha pagat visites al metge, un disseny gràfic o, fins i tot, una reforma al seu habitatge. Ella, a canvi, es dedica a oferir els seus serveis com a psicòloga. L’experiència d’aquesta manresana de 26 anys és l’exemple perfecte que mostra fins a quin punt són diversos els beneficis que un pot obtenir a l’Ecoxarxa. I també és la prova que un intercanvi, a dia d’avui, no ha de consistir necessàriament en el clàssic “jo et dono ous i tu em dones llet”, sinó que es pot adaptar als nous temps.
Jorba reconeix que en un principi costa acostumar-se al funcionament de l’Ecoxarxa. Sempre que algú nou s’hi uneix, assegura, ella i la resta d’usuaris fan el possible per integrar-lo, oferint-li intercanvis per tal que s’hi acostumi ràpid i hi trobi la utilitat. També lamenta que la moneda social no tingui una major implantació. Quan Jorba pugui pagar amb hores els productes comprats a les botigues del barri, assegura, serà “un dia feliç” per a ella. No dubta dels beneficis de participar activament a l’Ecoxarxa: “Tens garanties que aconseguiràs productes o serveis de qualitat i proximitat. Sé que els meus diners es quedaran a la xarxa, a la meva zona, i no aniran a parar a les mans de multinacionals”.
On sí que es pot pagar amb hores és al taller de Pere Bonvehí, fuster de Santpedor. És més, surt més a compte pagar amb hores que fer-ho amb euros. “Per poc que pugui sempre intento fer un petit descompte a favor de les persones que formen part de l’Ecoxarxa. Ho faig perquè així convido la gent a sumar-s’hi”, explica. Bonvehí ha fet tancaments exteriors per a cases, una taula per a una formatgeria, separadors per a una sala de massatges i un porxo; tot pagat amb la moneda social. A més, també lloga un apartament que accepta cobrar amb hores.
Espanya és el país amb més Ecoxarxes del món
A dia d’avui, més de 25.000 persones formen part de la xarxa internacional d’usuaris del CES, distribuïts en més d’una seixantena de països. Actualment hi ha 649 comunitats locals registrades, xifra que no para de créixer. Espanya és, amb diferència, el país amb més Ecoxarxes: 192, el 29,58% del total mundial. Passa al davant de països amb tanta població com els Estats Units, amb 103. També supera Austràlia, on existien experiències d’intercanvi comunitari que van inspirar el creador del CES, i Sud-àfrica, país d’origen i banc de proves per a l’intercanvi via internet. Ambdós països tenen, respectivament, 31 i 46 Ecoxarxes registrades.
En una entrevista publicada al llibre People Money, the promise of regional currencies, el creador del CES, Tim Jerkins, es confessa: “mai hauríem predit tal creixement, però ha esdevingut tan popular perquè el model és simple i pots accedir-hi en pocs minuts, com Facebook. Sempre estem atents als comentaris i suggeriments que rebem, o sigui, que en certa manera podem dir que el web està dissenyat pels mateixos usuaris”.
En els temps de l’apartheid, ser blanc i de família benestant no va impedir a Jerkins ser un activista en pro dels drets de les persones negres, i es va unir al Congrés Nacional Africà (ANC). Les activitats clandestines van fer que el condemnessin a 12 anys de presó, pena que va esquivar fugint de la presó d’alta seguretat de Pretòria i es va exiliar al Regne Unit. A principi dels anys noranta, amb l’abolició de l’apartheid i l’elecció de Nelson Mandela com a president, Jerkins va tornar a Sud-àfrica, però, segons diu, “tot i que l’apartheid es va acabar en un sentit legal, les estructures econòmiques (on estava l’autèntic poder) continuaven sent les mateixes”.
Jerkins coneixia l’experiència d’intercanvis del LETS (Local Exchange Trade System) a Austràlia, i va intentar implementar un sistema similar a Johannesburg, on l’atur era del 25%. L’experiència va durar tan sols un any, l’organització era encara rudimentària i el registre dels intercanvis es feien amb paper i bolígraf, però va ser l’embrió del que Jerkins va crear anys més tard.
Ja a la dècada del 2000, Jerkins desenvolupa un sistema informàtic per registrar els intercanvis, i a força d’organitzar mercats locals per donar a conèixer la iniciativa la gent s’hi va anar sumant. De mica en mica van anar sorgint diverses comunitats que utilitzaven el software de Jerkins, i ell les va allotjar en un mateix servidor, de manera que van donar lloc, ara sí, al CES.
L’Ecoxarxa del Bages en xifres
Moià va acollir el diumenge 19 de gener un mercat de l’estraperlo. Aquell dia, també es va presentar el tercer butlletí de l’Ecoxarxa, on s’hi recullen tots els serveis oferts pels seus membres. N’hi ha més de mig miler.
El llistat ocupa 34 pàgines, i divideix els serveis i productes en 12 categories. Per exemple: alimentació, formació, allotjament, roba i construcció, entre altres.
Hi ha 277 usuaris registrats a l’Ecoxarxa A bona hora. D’aquests, aproximadament 150 són actius; és a dir, realitzen intercanvis. El volum de transaccions, però, és considerable.
L’organització de l’Ecoxarxa del Bages va publicar en un article del 27 de desembre les dades del 2013, que considerava “esperançadores”. L’escrit analitzava alguns indicadors econòmics i concloïa que “la utilitat de l’Ecoxarxa va creixent a molt bon ritme sense ser cap explosió, que per altra banda seria perillosa”.
L’any 2013 es van intercanviar 2.390 hores en 1511 operacions diferents. Cadascuna d’aquestes xifres suposa, respectivament, un augment del 36% i el 87,9% en comparació amb les dades del 2012.
L’augment és evident en ambdós casos. Però en la mateixa publicació es dóna més importància al segon indicador, que és el que més ha crescut: “Pensem que és més saludable 100 intercanvis de 1 hora que 1 intercanvi de 100 hores”. Això significa que l’Ecoxarxa és útil per a més persones i en més ocasions.
El gràfic de barres on es mostra l’evolució del nombre d’intercanvis d’ençà la formació de l’Ecoxarxa és clar: la xifra ha augmentat. Ara bé, aquesta evolució no és regular. Hi ha mesos amb molta activitat; com el juliol, que supera els 150 intercanvis. Però al mes següent, l’agost, aquesta xifra baixa de manera considerable: poc més de 50 operacions. Aquesta xifra és un augment important si el comparem amb les dels dos anys anteriors, que no arribaven a 10 intercanvis.
D’on prové la moneda social i en quina mesura? L’article també respon amb dades aquesta pregunta. Hi ha dues maneres d’augmentar la massa monetària en circulació: la primera, com ja s’ha dit, és comprant hores amb euros; la segona és endeutant-se, que significaria estar en “números vermells”. Cosa que es permet. Segons les dades, la majoria de la moneda s’ha generat de la primera manera.
Esperit i objectius de futur
L’actitud de les persones que formen part de l’Ecoxarxa no és de rebuig a la modernitat, sinó una oposició a alguns valors que s’hi ha associat: el centralisme, el desequilibri territorial, la verticalitat de les relacions entre consumidor i oferent o el creixement insostenible, entre altres. El que plantegen no és un retrocés, sinó el contrari: aposten per seguir avançant, però per un altre camí. “No ens hem tornat bojos”, assegura un dels membres fundadors, Esteve Badia. “Nosaltres volem seguir vivint bé, però entenem que l’única manera que ho puguem fer tots és aquesta”.
Amàlia Orivé i Esteve Gimferrer són un clar exemple d’aquesta visió. Enginyers de formació i professió, convertits a pagesos prop de 10 anys enrere quan, asseguren, van veure venir la crisi econòmica. El motiu: “El model basat en l’extracció de petroli és insostenible”. Ara es dediquen a vendre els seus productes ecològics a particulars, que poden pagar en euros o hores.
La majoria dels membres actius de l’Ecoxarxa es mostren molt satisfets amb el funcionament i l’evolució que ha tingut l’organització i confien a continuar creixent. Badia, qui també administra la plataforma virtual de l’Ecoxarxa, ho té clar: “aquesta és una molt bona idea. Per tant, ha de tirar endavant”.
Es podria pensar que l’Ecoxarxa pot ser un reclam per a gent que es trobi en una situació econòmica desesperada, ja que ofereix la possibilitat de tornar a treballar i consumir per una nova via reduint d’aquesta manera les despeses en euros. Però la majoria dels seus membres són gent amb feina. Gent que, a part de la utilitat que pugui trobar-hi, forma part de l’Ecoxarxa per convicció i compromís amb uns valors compartits.
Encara no hi ha, doncs, una quantitat de gent considerable que s’hagi sumat a l’Ecoxarxa per necessitat. Badia conclou: “la majoria dels que formem part de l’Ecoxarxa ja vam fer el canvi de xip molt abans de la crisi financera. Penso, però, que cada cop hi ha més gent que demana canvis profunds i l’Ecoxarxa pot ser-ne un. Així que hem de preparar-nos per tenir un sistema polit i que no es pugui corrompre quan hi arribi la majoria”.
___
Publicat el 4-5-2014 al diari Regió7
Alan Ruiz Terol 