El doctor de Damasc

IMG_2254«El meu germà m’ensenya els míssils sobrevolant casa seva mentre parlem per l’Skype»

El seu nom és Mohammad Eid Chahri (Damasc, 1946), però tothom el coneix com a doctor Chahri. L’any 1969 va deixar una dictadura al seu país per trobar-ne una altra a Espanya. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i avui dia, ja pràcticament retirat, es dedica a atendre els pacients a la consulta de casa seva a Castellterçol. Des del 1992 fins al 2011 va exercir al CAP de Moià, i ha estat regidor de CiU a Castellterçol.

– En quin moment el que passa a Síria va deixar de ser una revolta i va passar a ser una guerra?

– Quan el règim va començar a disparar als manifestants, una part de l’exèrcit va desertar i va formar l’Exèrcit Lliure de Síria. L’objectiu era protegir la gent durant les protestes, però de mica en mica els radicals s’hi van sumar. L’exèrcit regular va rebre el suport dels xiïtes: Iran i Hezsbol·là (grup islamista libanès); i l’Exèrcit Lliure el d’Al-Qaida. Ells són els fanàtics. Són islamistes, radicals, que no és el mateix que ser musulmà. Ells lluiten per morir; és la gihad. El poble siri és culte i demòcrata.

– Si Síria és un país demòcrata per què Al-Assad és al poder?

– Perquè el seu pare va pactar amb Israel. Durant la guerra dels Sis Dies, l’any 1967, Egipte, Jordània i Síria es van enfrontar amb Israel. Aleshores, el pare de Baixar, Hafez, era el ministre de defensa. Va permetre que Israel conquerís els alts del Golan, una zona muntanyosa fronterera amb Síria, per aconseguir el poder. Va ser president, i més tard va ser-ho el seu fill, com si fos una dinastia.

– Per què creu que no s’ha intervingut fins ara?

– A la comunitat internacional no li interessava, sobretot per Israel. Al-Assad no ha intentat recuperar els alts del Golan. Ara, el país ja està destruït: les infraestructures, l’economia, l’exèrcit… i també Hezbol·là, enemic d’Israel, està debilitat. No és el mateix ajudar ara que al principi. Si ho haguessin fet abans, el primer que hagués fet l’Exèrcit Lliure en aconseguir el poder és lluitar pels alts del Golan.

– Hi ha bons i dolents?

– Hi ha dolents a totes bandes. Si l’Exèrcit Lliure de Síria sap que tens diners, segresten el teu fill i et demanen un rescat. I si no pagues, el maten. Això passa cada dia. I al règim, per descomptat que també hi ha mala gent. Un detectiu va anar a casa de la meva neboda per investigar un cas d’assassinat al barri. Li va arrencar la roba i va intentar violar-la. Ell, que era un detectiu i treballava per l’estat… però era un home dolent.

– Està a favor de la intervenció?

– Estic a favor de tot allò que debiliti l’assassí Al-Assad, però em fa enfadar que hagi dut els invasors a les portes de Síria.

– Com s’ha arribat a l’atac amb armes químiques?

– Ja se n’havien fet abans, però a petita escala. Ara ha estat massiu. L’exèrcit ha volgut represaliar els rebels per un atemptat fallit a Al-Assad. Famílies senceres tenint convulsions, amb escuma a la boca… només amb les imatges de la TV ja es veia que era un atac químic.

– Com el fa sentir tot plegat?

– Plorós. Jo segueixo en contacte amb la meva família i miro d’ajudar-los. Els envio diners i ens comuniquem per Internet. El meu germà, per exemple, té cinc fills, dos d’ells universitaris, i no tenen feina. És dur. L’altre dia estàvem parlant per l’Skype i m’ensenyava els míssils sobrevolant casa seva.

– Quan fa que no torna a Síria?

– Jo acostumava a anar-hi cada any a veure la família, però ara ja en fa tres que no hi vaig… En fi, són coses de la vida.

Tres familiars de Chahri han estat assassinats per partidaris del règim

Font: Facebook

Els tres nens de la fotografia són orfes. Els seus pares eren dos nebots de Chahri que van ser segrestats i assassinats. Els responsables, segons la família, van ser un grup d’alauites afins al règim de Baixar al-Assad. La fotografia dels nens va ser penjada a Facebook per la germana de Chahri, té set «m’agrada» i un únic comentari: «Déu és gran».

Una neboda de Chahri va identificar els cossos carbonitzats dels seus familiars desapareguts en un vídeo que l’Exèrcit Lliure de Síria havia penjat a Internet. Quan van anar a recollir-los a l’hospital van comprovar que havien estat torturats i mutilats. Chahri encara recorda veure el vídeo, que la seva neboda va penjar a Facebook. Al principi, Internet va servir per coordinar les protestes. Ara, dos anys després, serveix per trobar els desapareguts. Se’n calculen 200.000.

Qui va tirar la primera pedra?

Però per molt que els siris utilitzin les últimes tecnologies, el conflicte no deixa de ser secular. El nebot de Chahri va ser delatat per un alauita, a qui va explicar que estava fugint de la guerra amb la seva família. Al cap d’uns dies, ell, el cunyat (casat amb la seva germana), i el seu sogre van ser assassinats. Els alauites (10% de la població síria) són una divisió del xiisme, una de les principals branques de l’Islam juntament amb el sunnisme, enfrontades des del segle VII per la successió del profeta Mahoma.

La fi de la guerra comportarà el final del conflicte religiós? Chahri ho veu difícil. És la història de qui va tirar la primera pedra. Chahri voldria un país on tothom pogués conviure, però no obstant es mostra clar quan se li planteja el dilema: «a mi, si em maten la filla, no pararé fins a venjar-la». Chahri clica «següent», i apareix una fotografia amb una nena sola. Al peu d’imatge: «la filla de l’assassinat us diu bona tarda».

___

Publicat el 31-8-2014 al diari Regió7

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s