Perdoneu, qui és l’últim?

Fotografia: Alan Ruiz Terol

Desenes de persones immigrants passen la nit fent cua davant la comissaria de Manresa

Desenes de persones immigrades dormen cada nit davant la comissaria de Manresa. Fan cua perquè han de fer tràmits urgents i l’única opció és aconseguir un dels números que la Policia Nacional entrega quan obre les portes al matí. Els que arriben tard es queden sense, i tornen l’endemà. El cos admet que es tracta d’una situació de col·lapse sense precedents del servei d’immigració, però no preveu cap solució immediata. Continue reading

Advertisements

L’Índia en cinc mirades

Fotografia: Alan Ruiz Terol

Viatge al país de les meravelles

Em podria haver sorprès l’exuberància kitsch dels temples hindús. O la patxoca que fan les vaques passejant com si fossin les ames i senyores de la ciutat. O el trobar-me cara a cara amb la famosa «pobresa», aquella de la qual les mares ens parlen quan som petits i no volem acabar-nos el plat de sopa. Podrien haver estat centenars de coses, però el primer que em va sorprendre quan vaig viatjar a l’Índia van ser els gossos. Continue reading

Quan vam ser moderns

D

Irene Polo i l’edat daurada del periodisme català

Tot i que la nostra és una professió avesada a l’actualitat, als periodistes sovint ens costa poc deixar-nos endur per la nostàlgia dels temps passats. I no ens falten motius. Fa dues setmanes, quan El País va llançar l’edició en català de la seva pàgina web, Lluís Bassets donava la benvinguda als lectors amb un article titulat “Gaziel o Xammar?”. Es referia a Agustí Calvet –que signava amb pseudònim– i Eugeni Xammar, que junt amb Josep Pla ocupen el panteó del periodisme català de la primera meitat del segle XX. Mentre que Calvet ha passat a la història com el més reconegut director de La Vanguardia, on va començar a escriure quan la Gran Guerra el va sorprendre estudiant filosofia a París, Xammar és l’etern corresponsal cosmopolita, culte i catalanista que el 1923 publicava, junt amb el seu amic Pla, una entrevista a un tal Adolf Hitler. Continue reading

Ucraïna segons els ucraïnesos del Moianès

Fotografia: Ihor Pastushok

«Alguns polítics diuen que no ens convé Europa, però ells quan es jubilen se n’hi van a viure»

Satisfets per l’enderrocament del fins ara president Víktor Ianukòvitx, i preocupats per l’amenaça de la Rússia de Putin. Així és com s’han mostrat a Regió7 una desena d’ucraïnesos residents en municipis del Moianès davant la situació d’incertesa i violència per la qual està travessant el seu país. La seva és la vuitena comunitat estrangera més important del Bages, amb 587 persones, segons dades del 2013. Continue reading

El doctor de Damasc

IMG_2254«El meu germà m’ensenya els míssils sobrevolant casa seva mentre parlem per l’Skype»

El seu nom és Mohammad Eid Chahri (Damasc, 1946), però tothom el coneix com a doctor Chahri. L’any 1969 va deixar una dictadura al seu país per trobar-ne una altra a Espanya. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i avui dia, ja pràcticament retirat, es dedica a atendre els pacients a la consulta de casa seva a Castellterçol. Des del 1992 fins al 2011 va exercir al CAP de Moià, i ha estat regidor de CiU a Castellterçol. Continue reading

On no es paga amb diners

Fotografia: Alan Ruiz Terol

Les Ecoxarxes són comunitats d’intercanvi que utilitzen una moneda social gestionada per Internet en pro d’un consum més sostenible

De gent que neda a contracorrent sempre n’hi ha hagut. Però és quan les coses van maldades que la resta se’ls mira i es pregunta si, potser, no són ells mateixos els que han estat nedant en la direcció equivocada.

“A bona hora” és el nom de l’Ecoxarxa del Bages. La formen una comunitat de persones de la comarca i rodalia que han decidit replantejar-se el seu paper com a consumidors, en pro d’unes relacions econòmiques més justes i sostenibles. Ho han fet gràcies a un espai a Internet d’intercanvi de béns i serveis que ofereix la plataforma virtual CES (Comunity Exchange System). Continue reading