Em podria haver sorprès l’exuberància kitsch dels temples hindús. O la patxoca que fan les vaques passejant com si fossin les ames i senyores de la ciutat. O el trobar-me cara a cara amb la famosa «pobresa», aquella de la qual les mares ens parlen quan som petits i no volem acabar-nos el plat de sopa. Podrien haver estat centenars de coses, però el primer que em va sorprendre quan vaig viatjar a l’Índia van ser els gossos. Continue reading
Tot i que la nostra és una professió avesada a l’actualitat, als periodistes sovint ens costa poc deixar-nos endur per la nostàlgia dels temps passats. I no ens falten motius. Fa dues setmanes, quan El País va llançar l’edició en català de la seva pàgina web, Lluís Bassets donava la benvinguda als lectors amb un article titulat “Gaziel o Xammar?”. Es referia a Agustí Calvet –que signava amb pseudònim– i Eugeni Xammar, que junt amb Josep Pla ocupen el panteó del periodisme català de la primera meitat del segle XX. Mentre que Calvet ha passat a la història com el més reconegut director de La Vanguardia, on va començar a escriure quan la Gran Guerra el va sorprendre estudiant filosofia a París, Xammar és l’etern corresponsal cosmopolita, culte i catalanista que el 1923 publicava, junt amb el seu amic Pla, una entrevista a un tal Adolf Hitler. Continue reading
Els desallotjats de Poblenou: dues històries from Alan Ruiz Terol on Vimeo.
Eric Kattah va recórrer als serveis socials després del desallotjament de les naus de Puigcerdà. Avui viu amb 3 persones més, també vulnerables, en un pis social. Es va formar durant 5 mesos, però no va deixar de treballar amb la ferralla per enviar diners a la família, que viu a Ghana i fa 6 anys que no veu. Ha demanat el permís de treball, però li han denegat. Continue reading
Fins fa quatre anys, quan els moianesos sortíem del nostre poble i anàvem a Barcelona molt poca gent sabia ubicar-nos al mapa de Catalunya. Els que coneixien Moià sovint era per les Coves del Toll o per ser el lloc de naixement de Rafael Casanova.
Avui dia ja no ens sorprèn que la gent hagi sentit a parlar de Moià i ens facin comentaris del tipus: «Ostres, vosaltres sou els del deute!» o «És veritat que l’Ajuntament ha fet fallida?». Continue reading
«El meu germà m’ensenya els míssils sobrevolant casa seva mentre parlem per l’Skype»El seu nom és Mohammad Eid Chahri (Damasc, 1946), però tothom el coneix com a doctor Chahri. L’any 1969 va deixar una dictadura al seu país per trobar-ne una altra a Espanya. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i avui dia, ja pràcticament retirat, es dedica a atendre els pacients a la consulta de casa seva a Castellterçol. Des del 1992 fins al 2011 va exercir al CAP de Moià, i ha estat regidor de CiU a Castellterçol. Continue reading
