Quan vam ser moderns

D

Irene Polo i l’edat daurada del periodisme català

Tot i que la nostra és una professió avesada a l’actualitat, als periodistes sovint ens costa poc deixar-nos endur per la nostàlgia dels temps passats. I no ens falten motius. Fa dues setmanes, quan El País va llançar l’edició en català de la seva pàgina web, Lluís Bassets donava la benvinguda als lectors amb un article titulat “Gaziel o Xammar?”. Es referia a Agustí Calvet –que signava amb pseudònim– i Eugeni Xammar, que junt amb Josep Pla ocupen el panteó del periodisme català de la primera meitat del segle XX. Mentre que Calvet ha passat a la història com el més reconegut director de La Vanguardia, on va començar a escriure quan la Gran Guerra el va sorprendre estudiant filosofia a París, Xammar és l’etern corresponsal cosmopolita, culte i catalanista que el 1923 publicava, junt amb el seu amic Pla, una entrevista a un tal Adolf Hitler. Continue reading