Els motius d’Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres. Fotografia: Alan Ruiz Terol

«Catalunya ha de ser un estat independent? Sí, però mai per motius econòmics»

Arcadi Oliveres i Boadella (1945) és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de ser una de les cares visibles al país dels moviments de protesta dels darrers anys ha engegat la plataforma Procés Constituent juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades.

–Què és un procés constituent?

–No n’hi ha una definició exacta, ja que cada procés és diferent. L’any 77 a Espanya es van convocar unes corts constituents, però van ser un desastre. Jo puc dir el que significa en el nostre cas. La plataforma que hem engegat jo i la Teresa Forcades vol ser un punt de trobada per als moviments que reclamen un canvi social. Volem iniciar un procés que passaria per aconseguir una victòria en les eleccions catalanes (més que una majoria absoluta), de manera que els diputats al Parlament poguessin crear el que es coneix com a una assemblea constituent, amb l’objectiu de redactar una constitució per a una Catalunya independent.

–La independència és el motiu principal que perseguiu?

–És el punt final. Hi ha organitzacions que diuen «volem la independència ràpid i de seguida», com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Per a nosaltres és un punt important, però el que ens preocupa és que en aquesta majoria parlamentària hi hagi prou força per engegar un canvi social i polític que solucioni els problemes del sistema: l’atur, les hipoteques, la sanitat, l’energia, etc. L’objectiu és, al cap i a la fi, viure millor. Nosaltres no estem contactant amb experts de Quebec o Escòcia perquè ens expliquin com s’ha de fer la constitució, sinó amb el senyor de Moià que necessita que l’ambulatori estigui obert a la nit. Tenim altres prioritats.

–L’ANC i Procés Constituent són plataformes similars, pel fet tant de reclamar la independència com per representar noves maneres de fer política en què el ciutadà recupera el seu paper pro tagonista.

–Més que similars, diria que som complementaris. L’ANC posal’accent en el procés polític que durà a la independència i nosaltres ens preocupem de com transformar tota la injusta estructura socioeconòmica vigent. La nostra prioritat número u no és saber com aconseguir la independència. Sempre dic que la independència està molt bé, però per ella mateixa no té contingut. Hem de dir què volem canviar des del punt de vista social, financer… si la independència significa que La Caixa ha de seguir governant a mi no m’interessa.

–No troba que hi ha una contradicció quan es reclama la independència per motius econò- mics, quan un dels principis de l’esquerra és el de solidaritat?

–I tant. Aquest ha sigut un dels motius més importants de diferenciació que he tingut amb l’ANC. Ells citen el motiu econòmic com un dels més importants, però jo no hi estic d’acord. Jo sóc economista, i fa temps vaig fer un estudi (que hauria d’actualitzar) demostrant que el dèficit fiscal català quedava equilibrat amb la balança comercial (diferència entre exportacions i importacions), ja que Espanya és un gran mercat per a Catalunya. Cada vegada que una empresa catalana exporta a Espanya té un marge de benefici; això són diners que Espanya envia a Catalunya. Catalunya ha de ser independent?Sí, però mai per motius econòmics. Si no, seria com la ximpleria que defensen a Itàlia els de la Lliga Nord (partit conservador fundat als anys 80 que defensa la secessió de les regions del nord d’Itàlia).

–En quin punt sou ara i quin procés cal seguir per aconseguir la majoria social necessària?

–Ara som a les beceroles. Fa pocs mesos que ens hem constituït i encara tenim poca força. No ens podem comparar amb l’ANC, perquè tenen dos anys més, i ja no parlem dels partits polítics amb més de 50 anys… Ara volem buscar suport ciutadà, que la gent sàpiga el que proposem i digui «això ens interessa». La presentació al programa Singulars (TV3) va ser fulminant, però crec que va ser precipitada perquè encara no estàvem prou organitzats; ara estem treballant per millorar-ho. Hem creat comissions per sectors i per regions, i això facilita les coses. Evidentment, també cal començar a desenvolupar les propostes que vam fer en el manifest, perquè tu pots dir en una frase que nacionalitzaràs la banca, però necessitaràs 10 pàgines per explicar com ho faràs.

–Us presentareu a les eleccions?

–El nostre objectiu són les eleccions catalanes, perquè són les úniques que ens permeten convocar una assemblea constituent. Això no vol dir que nosaltres no participem indirectament en les eleccions municipals, i diguem «en aquest poble hi ha aquest problema i els partits que es presenten s’ho haurien de mirar». És evident que hi ha contactes amb els partits polítics, però caldrà esperar uns dos anys que haguem crescut per parlar de pactes.

–En un congrés d’ICV-EUIA va fer un parlament dient que «ICV i procés constituent són el mateix». Quin és, doncs, el vostre paper?

–En aquell moment potser estava eufòric i havia d’haver matisat. Jo voldria aglutinar totes aquestes forces d’esquerra, també la CUP, perquè entenc que tenim objectius similars. Però no ens centrem en els partits polítics. Ens interessa la gent; els indignats, que no són només els de plaça Catalunya. Volem aprofitar els moviments existents.

–Vostè i Forcades són el ganxo mediàtic de tot plegat?

–Jo crec que més aviat és una conclusió natural de la nostra manera de fer. Cada vegada que fas un acte públic, parles i et ve gent dient que tot el que dius està molt bé, però que qui posa fil a l’agulla? Hem cregut que havia arribat l’hora d’assumir una responsabilitat. D’aquí surt aquesta idea de fusionar reivindicacions de tota mena per formar una sola cosa. Ganxo mediàtic? Clar que ens serveix, però pel bé de la meva salut com abans em pugui retirar, millor… Mai m’han agradat els líders i no m’hi considero.

–Dieu que revocareu les retallades, apujareu les pensions, millorareu l’ocupació… en el con- text actual, és possible?

–I tant, sempre que hi hagi voluntat política! El frau fiscal a Espanya va ser l’any passat de 93.000 milions d’euros segons el sindicat d’inspectors d’Hisenda. Les pensions costen 115.000 milions d’euros a l’any. D’altra banda, tenim despeses sense sentit: l’exèrcit o el rescat bancari (en els últims 4 anys ha costat 250.000 milions d’euros). Si es prenguessin mesures contra el frau fiscal, no se salvessin els bancs i es reduís la despesa de Defensa l’estat del benestar seria perfectament assumible. Així que sí, és possible.

___

Entrevista realitzada amb Pau Massip

Enllaços d’interès

Arcadi Oliveres presenta Procés Constituent al Moianès

Publicat el 4-9-2013 al diari Regió7

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s